Mapa de fonaments del miniprojecte

Estirada d'orelles xD

Us adjunto el mateix mapa que vaig penjar al principi del projecte, però amb una correcció que em van fer els propis alumnes per no fer servir la terminologia que havíem pactat. Em van estirar les orelles amb tota la raó del món, el canvi consisteix en tractar de peces als"conjunts" que conformen els problemes, ja que en paraules seves, són com les peces d'un puzzle que encaixen segons el que es pregunta. Aquí us deixo el mapa bo!

Llàstima no haver enregistrat l'explicació que em feia un dels dos alumnes de les peces del trencaclosques i de com havíem dit que coincidien quan sabíem el que ens preguntaven...

Mapa de resolució de problemes simples

Aquest és el mapa que han creat els alumnes per descriure la resolució de problemes simples. Es va treure a partir del següent enunciat "La Wasima i la Raquel juguen a la Wii. La Wasima ha tret 2045 punts al videojoc i la Raquel 1942 punts. Per quants punts ha guanyat la Wasima?"

Les parts ens vermell les he afegit jo per remarcar els conjunts i les seves funcions:

ACTIVITAT 2.3 - FITXA DEL DISSENY

Títol de l'activitat: UNA ALTRA MANERA DE RESOLDRE ELS PROBLEMES
Descripció dels agents personals: ·         Aprenents: Dos alumnes de 6è de Primària ·         Mediador: Seré jo, Ferran Plana Martínez
Tecnologia mediadora: - 2 ordinadors portàtils amb connexió a Internet i el programa Cmap tools
Descripció del problema: Aconseguir que els alumnes reconeguin les operacions a seguir per resoldre qualsevol situació i sàpiguen verbalitzar la seva actuació al company.
En Terminolgia de Jonassen: - Estructuració: Els problemes estan ben estructurat i tenen objectius clars, encara que és cert que hi ha diferents formes d’arribar a la solució ja que les explicacions les poden fer de formes diferents. - Complexitat: La dificultat pot sorgir en la utilització del programa Cmap Tools, ja que implica tindre molt clars els passos que se segueixen en la resolució dels problemes. - Especificitat de camp: Són problemes ben situats en l’àmbit acadèmic. Es tracta d’un problema d’ús de regles amb elements de narració
Com plantegem el problema als aprenents per tal que els sigui significatiu: Vaig donar unes operacions als alumnes (als dos els feia repàs de matemàtiques) que haurien de resoldre sense fer servir l’algorisme de cada operació. Davant la dificultat que els va suposar, em van demanar “trucs” per tal de saber resoldre les operacions, de manera que vaig buscar i presentar-los l’àbac. Això em va fer pensar en el mini-projecte d’aquesta assignatura i els vaig demanar que proposessin com els agradaria treballar els problemes de matemàtiques. Entre altres propostes, van coincidir en fer activitats i problemes per internet (els semblen més interactives) i van parlar de poder ajudar-se un a l’altre en les activitats. Vaig posar la condició que per ajudar-se haurien de fer servir un programa d’ordinador (CMap Tools), ho van acceptar, així que jo em vaig comprometre a buscar les activitats que complissin amb les seves propostes.
Context de l’activitat: L’activitat es durà a terme a la mateixa aula on normalment fem les classes de repàs, per tant es tracta d’una situació d’educació no formal. Assisteixen els dos alumnes junts i seguiran l’activitat una sessió d’una hora a la setmana.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants: Els dos alumnes estan cursant 6è de Primària en diferents escoles de Valls, els dos faran els 12 anys enguany. Mostren dificultats en les matemàtiques, sobretot, pel que fa al càlcul mental. Un d’ells també té moltes dificultats en la resolució de problemes lògics. Els dos es donen per vençuts amb força facilitat, encara que es poden motivar força depenent dels continguts que se’ls faci treballar. Tot i que es porten molt bé entre ells, se solen distreure amb facilitat.
Competències específiques ha assolir: -          Competències comunicatives: 1.      Competència comunicativa lingüística i audiovisual: Els alumnes hauran de saber comunicar les estratègies que els han guiat en la resolució dels problemes. 2.      Tractament de la informació i competència digital: Per explicar la resolució dels problemes primer hauran d’esquematitzar el problema i el procediment amb el programa Cmap Tools (guiats per mi). -          Competències metodològiques: 3.      Competència d'aprendre a aprendre: Requereix que els alumnes es plantegin unes estratègies que hauran de crear ells mateixos i saber-les representar. 4.      Competència matemàtica: Hauran de resoldre tot un seguit de problemes, prendre consciència de les estratègies i utilitzar estratègies en el càlcul. -          Competències personals: 5.      Competència d'autonomia i iniciativa personal: Els alumnes treballen amb autonomia a l’hora de resoldre el problema i en interacció amb el company a l’hora de tractar la resolució de cada un.
Objectius específics d'aprenentatge: - Utilitzar estratègies de càlcul mental. - Utilitzar estratègies pròpies per a la resolució de problemes. - Reconstruir el procés mitjançant un esquema. - Exposar la metodologia emprada a un igual.
Continguts
Conceptuals: - Programari bàsic del Cmap Tools per projectar la seva estratègia - Estructura d’operació amb l’àbac de blocs	Procedimentals: - Resolució dels problemes plantejats - Ús d’estratègies per al càlcul mental - Estructuració i exposició ordenada de la metodologia emprada en la resolució del problema	Actitudinals: - Planteig entenedor de les idees exposades - Respecte pel torn de paraula - Interès per proposar estratègies en la resolució de problemes
Seqüència d'activitats: Avaluació dels coneixements previs i introducció: Per saber a partir de quin punt podem començar a treballar, es presentarà als alumnes l’àbac de blocs i el programa Cmap Tools  per tal d’assegurar-nos que entenen el funcionament i la finalitat que tenen (calcular sense utilitzar l’algorisme i esquematitzar la representació dels problemes). Es treballarà sobretot l’àbac, ja que és molt important per oblidar l’algorisme i poder entendre les operacions com a interaccions entre quantitats. Primera sessió:  Els alumnes faran unes sèries d’operacions combinades i problemes que inclouran suma, resta, multiplicació i divisió utilitzant l’àbac de blocs. Segona sessió:  Rellegiran els problemes que havien resolt a l’anterior sessió i reestructuraran els problemes aplicant l’esquema que sorgís de l’activitat d’avaluació. Després exposaran en veu alta l’estratègia emprada per resoldre els problemes i compararan les semblances i diferències amb els recursos utilitzats entre els dos. Finalment se’ls ajudarà a buscar altres estratègies (relacionades amb l’aproximació a xifres rodones i compensació) a l’hora de calcular, aquest cop sense utilitzar cap suport. Tercera sessió:  Es treballaran estratègies d’aproximació en la resolució de problemes curts. Un cop fet això, cada alumne haurà de crear un problema, seguint la temàtica que més els agradi, que tingui diverses parts que es puguin resoldre de forma seqüencial. Quarta sessió: Cada nen respondrà el problema que en la sessió anterior havia proposat el seu company. Es plantejaran els problemes a partir de l’esquema dels problemes, en aquest cas, apareixeran més relacions, de manera que l’esquema es farà més extens. Després cada alumne exposarà a l’altre la forma com l’ha resolt. S’animarà l’alumne que escolta l’explicació a preguntar els dubtes que li sorgeixin a partir de l’exposició del company. Finalment els alumnes reflexionaran sobre l’aprenentatge que els hagin aportat les estratègies de càlcul mental i l’esquema, per tal de resoldre els problemes.
Fonamentació psicopedagògica: Al principi, l’aprenentatge prové de la utilització d’estratègies estàndard, però només és un impàs per propiciar la recerca d’estratègies pròpies. El curs de l’aprenentatge dependrà en gran mesura de les propostes que se’ls acudeixin als alumnes i a la profunditat de les seves valoracions. En aquest cas, alumnes són protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge ja que l’objectiu el van proposar ells mateixos. Són ells mateixos els que es consciencien dels processos que els porten a resoldre els problemes mitjançant l’esquematització i l’exposició oral, cosa que ve a ser com una autoavaluació. Així que els dos companys s’ajuden i s’expliquen les estratègies que pensa cadascú, Per tant, l’activitat es desenvolupa en una ambient d’aprenentatge autoregulat i cooperatiu, per aquest motiu es contempla l’activitat dins de la concepció constructivista de l’aprenentatge.
Procediments i criteris d’avaluació: El mestre avaluarà l’aplicació dels procediments apresos al llarg de l’activitat, així com la capacitat d’anàlisi en la comparació d’estratègies emprades. La part més important de l’avaluació serà contínua i formativa, ja que es basarà en el procés d’autoavaluació que els alumnes faran del propi procés d’aprenentatge en forma de reflexió al final de l’activitat. Però també ho serà en la presa de consciència sobre les estratègies que utilitzin, que deixaran descrites en l’esquematització del problema.
Previsió de temporització:  5 sessions: Sessió introductòria: durada de 20 minuts. Primera sessió: durada de 30 minuts. Segona sessió: durada de 60 minuts. Tercera sessió: durada de 45 minuts. Quarta sessió: durada 60 minuts.

2n mapa conceptual relació C-T-S-E

Aquí us deixo el segon mapa conceptual que relaciona els conceptes de societat, educació, ciència i tecnologia. Aquest cop com una part d'un tot que evoluciona conjuntament.

Benvinguda

Benviguts i benvingudes al meu blog!

Em dic Ferran, tinc 22 anys i aquest és el meu tercer semestre a la UOC estudiant Psicopedagogia. Aquest és el blog que he començat a muntar per l'assignatura de Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació.

Al llarg del semestre intentaré aportar informacions interessants sobre tecnologies a l'educació. Penso que les TIC són molt poc utilitzades en educació, però, a més, tot sovint s'utilitzen en substitució del llapis i paper, sense donar importància en les noves oportunitats que ofereixen. Precisament a partir d'aquí és com se'm va acudir el nom del blog Educació en HD!. D'alguna manera l'aplicació usual de les TIC a l'educació, em fa pensar en les simples millores tècniques que no garanteixen una millor qualitat de l'educació, de la mateixa manera que quan ens venen algun producte, se li afegeixen millores que el fan aparentment millor.

Us presento Educació en HD!. Espero que us agradi el blog i que ens doni a tots joc per debatre i aprendre els uns dels altres!

Conclusions de l'avaluació inicial

Aquesta primera activitat m’ha servit per tenir consciència de la inseguretat que em representa haver de referir-me a les noves tecnologies dins de l’educació ja que fins ara no les he utilitzat com a mètode d’ensenyament. De fet, vaig cursar una assignatura amb el mateix nom als estudis de magisteri de primària, però en aquell cas es va donar molta més importància a la part tècnica de les TIC que no pas a la seva importància per a la vida social actual, estretament relacionada amb el món educatiu. Així doncs, crec que és necessari aprendre a utilitzar les noves tecnologies pel que fa a les possibilitats innovadores d’aprenentatge que afavoreixen. Lluny de l’ensenyament d’ús d’un programari concret o unes aplicacions determinades, com s’ha anat fent a les escoles durant anys, aquesta primera activitat em sembla útil per adonar-me del ventall d’opcions educatives que obren les TIC quan a les infinites possibilitats de recerca d’informació, de comunicació a distància i treball cooperatiu sobre documents comuns.